Els residus
Comencem…
No hi ha secrets, amb els residus s’hi pot fer de tot, si es tracten de la manera adequada: des de recuperar materials i tornar-los a introduir al cicle de producció, a obtenir-ne energia o disposar-los en condicions de seguretat ambiental. Però compte, primer els hem de recollir i aquí és on tots i totes som importants. Tu el primer! I tu també, la primera! No obstant, podem fer una cosa millor: minimitzar la generació de residus. És a dir, que la «R» que hem de situar en primer lloc és la de Reduir!
Pren-ne nota.
La prevenció com a clau
Prevenir, prevenir i prevenir. Abans de parlar sobre les tres erres és molt important que tinguem en compte aquest concepte des d’un primer moment i que hi ha diferents maneres de fer-ho:
· Pensant com generar menys residus quan es dissenya o es compra un producte.
· Minimitzant la quantitat i la toxicitat dels residus que es tracten, en general.
Reduir
La primera R: Fer menys per aconseguir més. La reducció de residus es refereix tant al fet de disminuir-ne la quantitat i toxicitat, com al volum que va a parar a les plantes de tractament. I això, es pot aconseguir de diverses maneres:
· Consumint béns i serveis immaterials no es generen residus.
· Anant a comprar amb cabàs, carretó o bossa de roba.
· Triant els productes que presentin el menor embolcall possible a l’hora de fer la compra: a granel, concentrats, en envasos grans, recarregables, reutilitzables, retornables…
· Minimitzant el consum de productes d’un sol ús.
· Aprofitant al màxim el paper: escriure, imprimir i fotocopiar per les dues cares.
· Bevent aigua de l’aixeta.
· Evitant l’ús de les bosses de plàstic.
Reutilitzar
La segona R: Reutilitzar. Aquesta R fa referència a tornar a usar un objecte amb la mateixa finalitat o una altra, abans que no es esdevingui un residu.
I recordeu que un producte no es converteix en residu fins que ningú no el vol. I abans que això succeeixi, sempre podem pensar com reutilitzar-lo!
L’actual cultura «d’usar i llençar» pot semblar pràctica, però resulta molt perjudicial per al Medi Ambient, ja que genera una gran quantitat de residus, alguns difícils de tractar i amb un alt cost a nivell d’impacte ambiental. Per tant, pensem en «usar i tornar a usar».
Hem de prevenir la producció de residus i una manera d’aconseguir-ho és promovent un canvi en els hàbits de consum, com per exemple, fomentar que els objectes no es llencin fins que realment hagin esgotat la seva vida útil.
Reutilitzar-los sempre és una bona opció! I aquí tens alguns exemples de com fer-ho:
· Recarregant els tòners i cartutxos de les impressores i fotocopiadores.
· Perllongant el cicle de vida dels productes: els llençols i tovalloles velles es poden usar com a draps de neteja.
· Triant productes amb envasos reutilitzables a l’hora de fer la compra.
La recollida selectiva
Per què es fa?
Això ho llenço aquí, allò ho llenço allà…
La recollida selectiva és el model de gestió dels residus més adequat perquè:
1. Si es recullen els residus per separat podrem generar nous productes de manera més sostenible, ja que estalviarem l’extracció i la manipulació de matèries primeres.
2. El nostre entorn no pot suportar indefinidament l’abocament dels residus al ritme de generació actual.
Per tant, tot i que la millor manera de gestionar els residus és no generar-los d’entrada, aquí és on entra en joc la tercera i més famosa R: Reciclar.
Reciclar
Tercera R: Reciclar, la més coneguda. Qui no ha dit que recicla? Però saps què és? Reciclar és l’acció de tornar a introduir en el cicle de producció i consum productes materials obtinguts de residus. Les fases bàsiques del reciclatge són la recollida selectiva dels residus i el seu tractament, per la posterior fabricació de nous productes.
Reciclant aconseguirem nous productes, creats a partir del processament de materials ja utilitzats. Així, evitarem un malbaratament de materials potencialment útils, reduint el consum de matèries primeres, d’energia i, per tant, també de contaminació ambiental.
Però abans hem de fer-ho bé i facilitar la tasca de reciclatge: separar adequadament la brossa, utilitzar els contenidors adequats i portar a les deixalleries els productes menys comuns.
Com s’organitza la recollida selectiva?
De la recollida selectiva se n’ocupen els municipis i, per tant, cada ajuntament decideix el model i el sistema més adequats per la seva localitat.
En general, la gran majoria de municipis metropolitans han optat pel model de recollida en cinc fraccions (vidre, paper-cartró, envasos lleugers de plàstic i/o metall, matèria orgànica i RESTA). Alguns municipis -Castellbisbal, el Papiol i Molins de Rei-, però, apliquen l’anomenat model de residu mínim, que separa la brossa en dues fraccions: orgànica i inorgànica. I això què vol dir? Doncs, bàsicament, que no fan servir el contenidor groc. En tenen un de gris que recull tant la RESTA com els envasos lleugers de plàstic i/o metall. I pel que fa als demés contenidors, cap complicació: funcionen exactament igual que a la resta de municipis de l’àrea metropolitana de Barcelona (contenidor verd pel vidre, blau pel paper i el cartró i marró pels residus orgànics).
Bones pràctiques
| Matèria Orgànica | Contenidor marró | Restes de fruita i de verdura, de carn i peix o de pa, menjar sòlid en mal estat, closques de fruits secs, ous i marisc, marro de cafè i restes d’infusions, restes de plantes, rams marcits i flors seques, taps de suro, paper de cuina i tovallons de paper usats. |
| Paper i cartró | Contenidor blau | Papers, diaris, revistes, capses de cartró, embolcalls de sabó de mans, capses de sabates, paper d’embolicar regals, correspondència de bústia. ecoembes.es |
| Vidre | Contenidor verd | Ampolles de tot tipus (sense tap), pots i flascons. ecovidrio.es |
| Envasos lleugers (en els municipis que fan servir el model de residu mínim, els envasos lleugers de plàstic i/o metall i la resta es llencen conjuntament) | Contenidor groc | Envasos de plàstic: d’aigua, de llet, de detergent, de iogurts, safates de porexpan. Envasos metàl·lics de begudes, de conserves d’aliments. Brics: de llet, de vi, de suc. Bosses de plàstic. Paper d’alumini: d’embolicar, safates d’alumini. ecoembes.es |
| Resta (en els municipis que fan servir el model de residu mínim, els envasos lleugers de plàstic i/o metall i la resta es llencen conjuntament) | Contenidor gris | Tot allò que no es pot aprofitar, com ara: la pols d’escombrar, les restes de ceràmica i els bolquers. |
| Voluminosos | Deixalleries o al sistema de recollida indicat per cada ajuntament | Matalassos vells, mobles i electrodomèstics. |
| Residus d’aparells elèctrics i electrònics, bombetes i fluorescents | Deixalleries o establiment en el moment de la compra | Electrodomèstics vells, com ara neveres i rentadores, ordinadors, aparells de música, telèfons mòbils, assecadors, ràdios, fluorescents i bombetes usades, etc. |
| Piles i bateries | Deixalleries o establiments col·laboradors (ferreteries i grans superfícies que en venen; en general, als establiments que les comercialitzen). | Piles (botó, bastó…), bateries. |
| Medicaments | Farmàcies | Envasos buits i amb restes de medicaments; medicaments caducats i els que ja no es necessiten i no s’han acabat. sigre.es |
| Cartutxos de tinta i tòner | Deixalleries o botigues on s’hagin comprat. | Cartutxos de tinta i tòner de tot tipus d’impressores. |
| Roba i tèxtils | Contenidors de recollida específics que es poden trobar a les deixalleries o en altres punts del municipi | Draps de cuina, tovalloles, llençols, samarretes, pantalons i faldilles, jerseis, cordills de sabates, etc. |
| Runa (sempre i quan siguis tu el que et facis l’obra. Si l’encarregues a un professional, se n’ocupa ell.) | Deixalleries o sistema indicat per cada ajuntament | Residus de rehabilitacions i petites reformes: formigó, totxos, teules i material ceràmic, material de construcció derivat del guix, fusta, vidre, plàstic, metalls en general, terres i serradures. |
| Vidre pla | Deixalleries | Finestres trencades, miralls i taules de vidre. |
| Poda i restes vegetals quantioses | Consulteu el sistema de recollida que ha establert cada ajuntament | Restes d’arbres, plantes, etc. |
| Pneumàtics i olis de cotxe | Deixalleries (quan els canvies tu) o tallers mecànics (quan els portes perquè te’ls canviïn). | Pneumàtics i olis de cotxe. sigaus.es |
| Vehicles | Concessionaris (es poden lliurar als concessionaris en el moment de comprar un cotxe nou o informar-te a l’ajuntament). |
Vehicles fora d’ús. gencat.cat/portal/site/arc/ |
| Altres | Deixalleries | Bolígrafs, llapis, estris de cuina, cables, ceràmiques, productes de neteja, olis de cuina, pintures, dissolvents, aerosols (desodorant, espuma d’afaitar, envasos de laca), copes i gots trencats. |
Què fem després amb els residus?
Plantes de compostatge
A les plantes de compostatge, com bé diu el seu nom, es fa compost: un material que s’utilitza com adob orgànic tant en jardineria com en agricultura.
Aquest procés consisteix a deixar que la barreja de residus orgànics es descomposi imitant la degradació que ocorre a la natura, però d’una manera accelerada.
La matèria orgànica que s’hi tracta prové de la recollida selectiva i els residus vegetals són restes de poda i jardineria recollides a les deixalleries o generades pels serveis municipals.
Papereres
Algunes papereres utilitzen el paper i cartró usats procedents de la recollida selectiva municipal, per convertir-los en productes renovats i útils.
El procés de reciclatge del cartró i paper comença amb l’elaboració de la pasta per a poder fabricar-los, que s’obté bàsicament de la barreja del paper i cartró vells amb aigua. Aquesta pasta després serà triturada i depurada d’impureses. A partir d’aquí, només cal estendre la pasta en forma de làmina fina i assecar-la.
Forns de vidre
Aquestes instal·lacions estan especialitzades en el reciclatge de vidre procedent, entre d’altres, de la recollida segregada municipal (contenidor verd).
El vidre és un material que es pot reciclar infinitat de vegades, conservant les mateixes característiques. Per això als Forns de vidre, el que fan és triturar-lo i fondre’l a altes temperatures per poder-li donar noves formes. En el procés s’eliminen totes les impureses i contaminants que l’acompanyen en la seva presentació com envàs.
Plantes de triatge
Triatge ve de triar i, per tant, el que es fa en aquestes plantes es, un cop recollits els residus, separar per materials la fracció d’envasos lleugers del model de cinc fraccions i la fracció d’inorgànica del model de residu mínim, ja que cada família d’envasos lleugers (brics, metalls, plàstic) s’ha de tractar d’una forma diferent.
Així, es lliura un material homogeni als recicladors perquè, a partir d’ell, elaborin nous productes (envasos nous de detergents, bosses d’escombraries, papereres, capses, catifes, fibres, jerseis i noves llaunes).
Ecoparcs
En els ecoparcs, d’una banda es tracta la RESTA i, de l’altre, la fracció orgànica procedent de la recollida selectiva dels residus municipals, juntament amb els residus vegetals provinents de parcs i jardins municipals i particulars.
A partir del seu tractament, es produeix biogàs, una energia renovable que genera electricitat, i compost o adob per a les plantes.
Plantes de tractament de voluminosos
Aquí es tracten residus grans. Molt grans. Tan grans que per les seves dimensions, no es poden recollir segons el sistema de recollida selectiva habitual sinó amb recollides especials als carrers, en uns dies i hores específics per cada barri.
Es tracta, principalment, de mobles vells, matalassos, productes de fusta i residus d’aparells elèctrics i electrònics de gran volum.
Deixalleries
Tothom hem sentit alguna vegada la paraula deixalleria, però sabem realment què és?
Les deixalleries són instal·lacions que recullen i emmagatzemen separadament residus municipals per als quals no hi ha contenidors específics al carrer ni un sistema de recollida domiciliària.
Les deixalleries recullen separadament fins a 60 tipus diferents de residus, entre els que es troben:
| Aerosols, cosmètics i productes de neteja | Piles |
| Bateries de cotxe i pneumàtics | Pintures, adhesius i dissolvents |
| Cartutxos de tinta i tòners | Porexpan |
| Electrodomèstics i mobles | Radiografies i termòmetres |
| Ferralla i metalls | Restes de poda i jardineria |
| Fluorescents i bombetes | Roba i sabates |
| Informàtica i electrònica (ordinadors, impressores, televisions, cables elèctrics, mòbils, etc.) | Runes i fusta |
| Olis domèstics i de motor | Vidres |
| Pesticides i altres tòxics en petites quantitats |
Dipòsits controlats de residus municipals
Els dipòsits controlats són els forats negres de les plantes de tractament. Tots els residus que no s’han pogut valoritzar es dipositen aquí, aïllant-los tant com sigui possible perquè no interfereixin amb l’entorn natural.
Hi ha dos tipus de dipòsits controlats:
· En uns s’hi encabeixen els residus que es compacten i trituren amb maquinària mòbil que hi ha al mateix indret. Al final del dia, es cobreixen amb terra per evitar dispersió d’elements volants, d’olors, d’animals que mengen residus, etc.
· En els més moderns, els residus del rebuig dels ecoparcs s’hi dipositen en bales compactades.